dimecres, 9 / abril / 2008

"EL CORAZÓN MÁS HERMOSO"

Per fi he recuperat l'ordinador, després de tants dies... i el primer que faig és escriure al blog. Doncs bé, us deixo amb un conte preciós que ens va enviar a tots una de les membres honorífiques del grup de joves de la Mariana:

Un día, un hombre joven se situó en el centro de un poblado y proclamó que él poseía el corazón más hermoso de toda la comarca. Una gran multitud se congregó a su alrededor y todos admiraron y confirmaron que su corazón era perfecto, pues no se observaban en él ni máculas, ni rasguños. Sí, coincidieron todos que era el corazón más hermoso que hubieran visto. Al verse admirado, el joven se sintió más orgulloso aún y con mayor fervor aseguró poseer el corazón más hermoso de todo lugar. De pronto, un anciano se acercó y le dijo:- ¿Por qué dices eso, si tu corazón no es tan hermoso como el mío?

Sorprendidos, la multitud y el joven miraron el corazón del viejo y vieron que, si bien latía vigorosamente, éste estaba cubierto de cicatrices y hasta había zonas donde faltaban trozos, y estos habían sido reemplazados por otros que no correspondían, pues se veían bordes y aristas irregulares. Es más, había lugares con huecos, donde faltaban trozos profundos.

La mirada de la gente se sobrecogió, ¿cómo puede decir que su corazón es más hermoso? pensaron. El joven contempló el corazón del anciano y al ver su estado se echó a reír:- ¿Debes estar bromeando? dijo, ¿comparar tu corazón con el mío? el mío es perfecto, en cambio el tuyo es un conjunto de cicatrices y dolor.- Es cierto, dijo el anciano. Tu corazón luce perfecto, pero yo jamás me involucraría contigo. Mira, cada cicatriz representa una persona a la cual yo entregué todo mi amor. Arranqué trozos de mi corazón para entregárselos a cada uno de aquellos que he amado. Muchos, a su vez, me han obsequiado un trozo del suyo, que he colocado en el lugar que quedó abierto. Como las piezas no eran iguales, quedaron los bordes, por los cuales me alegro, porque me recuerdan el amor que hemos compartido.

Hubo oportunidades, en las cuales entregué un trozo de mi corazón a alguien, pero esa persona no me ofreció un poco del suyo a cambio, de ahí quedaron los huecos. Dar amor es arriesgado, pero a pesar del dolor que esas heridas me producen al haber quedado abiertas, me recuerdan que los sigo amando y alimentan en mí la esperanza, que algún día regresen y llenen el vacío que han dejado en mi corazón. ¿Comprendes ahora lo que es verdaderamente hermoso?

El joven permaneció en silencio, y le empezaron a correr lágrimas por sus mejillas. Se acercó al anciano, arrancó un trozo de su hermoso y joven corazón y se lo ofreció. El anciano lo recibió y lo colocó en su corazón, luego a su vez, arrancó un trozo del suyo, ya viejo y maltrecho y con él tapó la herida abierta del joven. La pieza se amoldó pero no a la perfección. Al no haber sido idénticos los trozos, se notaban los bordes. El joven miró su corazón que ya no era perfecto, pero lucía mucho más hermoso que antes, porque el amor del anciano fluía en su interior.

dimarts, 11 / març / 2008

"NORAH JONES"

SOMEWHERE OVER THE RAINBOW/WATH A WONDERFUL WORLD

El dissabte, quan el Xavi em va preguntar de qui era la versió original de la cançó, jo vaig respondre: Ray Charles, i ma germà va dir: no pas, és de Louis Armstrong.

El problema d'aquesta cançó és que està formada per dues cançons: la tant coneguda "What a wonderful world" de Louis Armstrong (com molt bé va dir el Miquel), però la qüestió és que també està formada per la cançó "Somwhere over the rainbow", que jo havia dit que era de Ray Charles, però anava ben equivocada. La cançó, realment, va estar composada per la pel.lícula de 1930, El Mago de Oz. De fet, gairebé va ser eliminada del film. En teoria, la cançó disminuïa el ritme de la pel.lícula, ja que la majoria de la música d'aquesta és més enèrgica, en contrast amb aquesta suau melodia.

Doncs bé, resulta que Ray Charles va ser un dels moltíssims que va versionar la cançó, i quan dic motlíssims, són realment moltíssims, entre els quals es troben: Aretha Franklin, Barbara Streisand, Queen, Phil Collins, Kenny G, The Ramones, Mago de Oz, Frank Sinatra, Céline Dion, Eric Clapton, Deep Purple, David Bowie, Ella Fitzgerald, Pink Floyd, Metallica,... i encara moltíssims més.

Així que, el dubte, ja està resolt. ;D

Gaudiu-la!

dimarts, 26 / febrer / 2008

CALÇOTADA A CASA DEL FER


Un dia genial! Desprès de la reunió matinal de colònies vam poder gaudir d'uns calçots i una salsa d'allò més bons ( i això que a mi no m'agradaven els calçots...però despres de provar la delícia del diumenge ja he canviat d'opinió).
Crec que aquestes, són el tipus d'activitats que uneixen al grup.
Quina gràcia... aquí el grup dels ignasians!
Quan tingui temps ja acabaré de comentar que tal va anar el dia i obbiament els genials detalls de la casa del Fer, per aquells que vau faltar i no la vau poder gaudir. (NATURA POWER)=> la botiga no eh! Feia referència a l'aire lliure....
Fins aviat!! :D

dimecres, 13 / febrer / 2008

FELICITATS!!!

ENHORABONA A AQUESTA SENYORETA PERQUE...






SABEU QUE??? JA TE CARNET DE CONDUIR!!!!





UNA ABRAÇADA SUPER FORTA DES DE LA PORTELLA VILLAGE!! :D





(Ara comença la lluita pel bado de la parro!! jijiji i farem curses nocturnes a que si???)

dijous, 24 / gener / 2008

INFERMERA??

PER FI!! Després de tres setmanes esgotadores d'exàmens ja està, ja està, ja està tot fet. Com sempre m'arrepenteixo de no haver estudiat més en alguns casos, però això ja es sap...

L'última setmana la veritat és que ha estat força dura. No estava acostumada al fet que els exàmens duressin tant de temps i s'allarguessin ben bé un més, així que ja no tenia la consciència d'estudi i em costava no anar-me'n a veure una peli, o a fer senzillament el gos enlloc d'estar asseguda estudiant. No ho podia evitar, llegia una estona, estudiava, però al cap d'una estona ja no podia amb mi, m'arrossegava tot el dia, m'adormia a tot arreu...

Així que, com sempre el resultat dels exàmens ha estat igual a refredats, mal de gola i 3 dies amb punxades al cap (resultat de dormir només 4 hores i l'enorme quantitat de cafeïna ingerida).

Així que per al següent semestre em faig un propòsit, un d'aquells que no es compleixen mai, però que ara intentaré complir: estudiaré o com a mínim em llegiré els apunts cada dia, i sobretot, quan arribi la temporada d'exàmens ja hauré passat els apunts a net, perquè sinó la setmana anterior encara estic passant apunts i és impossible estudiar. D'aquesta manera no perdre tantes hores de son i així espero millorar la meva salut, ja que cada dia m'adono més de l'important que és (com és normal, tractant cada dia el tema).

Però és que al maig que ve, no només hi ha el fet dels exàmens finals, sinó que també les pràctiques (aaaaaaaaaaaa!!!!!!!!!!) Només de pensar-hi ja em poso nerviosa. I si vaig a l'hospital i no se que fer?? I si em demanen alguna cosa i la faig malament?? I si he de punxar a una persona i no ho se fer. No se a ell, però a mi no em faria massa gràcia que em punxes una infermera novata i em perforés el braç de tant buscar una vena.... Buffff

És genial quan ho veus i dius ooooohhh, que guai, jo també ho vull fer, jo vull ser infermera, però quan et diuen que al finalitzar el primer curs ja t'envien a l'hospital ja em moro de por.
No se, no se... De moment me'n vaig a dormir una estoneta i a veure si passa el mal de cap. Aixó si, també em reconforta molt saber que la setmana que ve està lliure i que faré molt el gos, aniré molt al cine, aniré a fer una visita al claver, que ja els trobo a faltar i gaudiré de la companyia dels amics i la improvització sense haver de patir per marxar aviat per poder estudiar.
It sounds: Englishman in New York (Sting)

dimecres, 23 / gener / 2008

Perquè la vida és tant efímera...

Només tenia vint-i-vuit anys... i ara està mort.
Em va enamorar amb "10 razones para odiarte", i vaig ser incapaç d'oblidar-me d'ell.
L'anomenaven el noi dels ulls tristos, el noi que casi mai somreia, però sorprenentment jo sempre he pensat que té (tenia) la mirada més profunda i el somriure més bonic que s'hagi pogut veure mai.
Si coneixeu els meus gustos cinematogràfics sabreu de qui parlo, doncs si, efectivament, en Heath Ledger era un gran actor i ara està mort.

Es va donar a conèixer com a gran actor amb el Patriota i va anar submergint-se en projectes que el van anar reafirmant com a tal, però va ser quan va arribar Brokeback Mountain en que va donar a tothom una lliçó implacable. Qui no recorda l'abraçada, la famosa abraçada a la camisa?
El crític de cine Peter Travels, de la revista Rolling Stone va escriure: "La magnífica actuación de Ledger es un milagro cinematográfico. Parece arrancarlo de sus entrañas. Ledger no sólo sabe cómo Ennis se mueve, habla y escucha, sabe cómo respira. Verle aspirar el aroma de la camisa colgada en el armario de Jack es medir el dolor del amor perdido."

Ho he dit i ho torno a dir: era un actor molt i molt gran, que anava progressant a cada pas que feia.

El seu últim projecte (el famós paper de Joker a Batman), s'estrenarà a l'agost. No m'ho penso perdre i suposo que no podré evitar sentir calfreds al tornar-lo a veure en acció, en veure el seu últim treball.
La seva mort no pot evitar que pensis en personatges com Kurt Cobain, que van morir tant joves i amb tant per davant.
No pots evitar pensar que tu també pots morir qualsevol dia, que pel fet de ser jove no ets immortal i llavors em poso a pensar en tot allò que no he fet i voldria fer, en tot allò que no faig per por, en tot allò pel qual m'enfado i no té importància...

A les classes d'infermeria ens ensenyen a dir a una persona que es mor, suposo que perquè pugui solucionar tot el que deixa endarrere, però i si no ens ho diguessin? Perquè deixem de fer allò que desitgem pensant que ja ho farem l'endemà, o l'altre? Perquè guardem colònia o uns plats especials per un dia especial? I si no arriba el dia especial? No ho podríem gaudir cada dia? Que fariau si us diguessin que hem de morir demà?







(Rest in peace Heathcliff Andrew Ledger)





dimarts, 15 / gener / 2008

"DEIXA QUE LA TEVA ÀNIMA SIGUI EL TEU PILOT"

Aquí teniu una cançó que vaig descobrir ahir a l'mp3 del meu mòbil. M'encanta que ma germà em trii cançons i me les posi a l'mp3. D'aquesta manera, en els moments en que necessito la música i em poso els auriculars per desaparèixer de tot allò que m'envolta, descobreixo cançons com aquesta (ja que normalment no tinc temps per escoltar música i quan ho faig, sempre acabo escoltant el mateix)

Doncs bé, us deixo amb aquesta cançó de l'Sting, espero que la gaudiu!

LET YOUR SOUL BE YOUR PILOT

Let your soul be your pilot

Let your soul guide you

He'll guide you well

When the doctors failed to heal you

When no medicine chest can make you well

When no counsel leads to comfort

When there are no more lies they can tell

No more useless information

And the compass spins

The compass spins between heaven and hell

Let your soul be your pilot

Let your soul guide you

He'll guide you well

And your eyes turn towards the window pane

To the lights upon the hill

The distance seems so strange to you now

And the dark room seems so still

Let your pain be my sorrow

Let your tears be my tears too

Let your courage be my model

That the north you find will be true

When there's no information

And the compass turns to nowhere that you know well

Let your soul be your pilot

Let your soul guide you

Let your soul guide you

Let your soul guide you upon your way...

It sounds: Let your soul be your pilot (Sting)